Sentmenat Sense Censos

Amb el nom de cens es coneixia històricament qualsevol pagament anual.

Al costat dels censos contractuals existeixen els provinents de senyorius, que eren en part imposicions més o menys dures per part dels Senyors cap els seus Vassalls.

Amb la darrera promulgació de les lleis de senyorius l’any 1837 es va intentar eliminar aquells censos amb trets feudals o jurisdiccionals, és a dir imposats pel senyor al vassall i no contractuals. Els senyors jurisdiccionals havien de fer obligatòriament un procediment judicial per veure si podien convalidar els seus drets de cens (cosa bastant difícil). No consta que el marquès de Sentmenat el realitzés. El marquès de Sentmenat exercia fins el 1811 la jurisdicció civil i criminal (també el mixt i mer imperi) a Sentmenat (També de Ciutadilla iTorralla. Veure inventari de 12 de desembre de 1781). L’any 1862 es creen els Registres de la Propietat a Espanya. L’any 1909 amb la nova Llei hipotecària es donen 2 anys per a inscriure els censos de les antigues Contadurías de hipotecas  (mena de primitiu registre de càrregues sobre finques; art. 401 de la Llei hipotecària de 1909). 

L’any 1911 el marquès de Sentmenat (aleshores senador) inscriu els censos en base a escriptures del S. XVIII anteriors a les lleis de senyorius.

La inscripció en el registre de la propietat no convalida actes nuls segons les lleis, i la prescripció adquisitiva o usucapió requeria 30 anys de cobrament de la pensió (o cens com també es denomina).Per tant una inscripció de dret de cens durant 30, 300 o 3.000 anys al registre de la propietat no fa adquirir aquest dret al censalista si no es cobra la pensió. (Veure sentència del Tribunal Suprem de 3 d’octubre de 1974 pel marquès de Castellbell, que havia estat senyor jurisdiccional de Castellbell, el Vilar, Vacarisses, Rellinars i Talamanca).La proposta que s’ha fet de modificació del llibre V del Codi civil va encaminada a reconèixer aquests fets.